Tal com vàrem anunciar, el passat 3 de març va tenir lloc a l’Escola de Doctorat la conferència “The Ceramic Tile Cluster of Castelló: Evolution, Structure and Future Challenges”, a càrrec de F. Xavier Molina Morales. La sessió va oferir una anàlisi profunda sobre la transformació d’un dels motors econòmics més importants del nostre territori, destacant tant la seua fortalesa històrica com els reptes que afronta actualment.
Aquests són els punts clau que es van abordar durant la presentació:
-
L’essència del clúster i el capital social: El professor Molina va destacar que la principal fortalesa del clúster no és només la proximitat geogràfica, sinó el seu capital social. Aquest entorn ha facilitat la confiança, l’intercanvi de coneixement tàcit i una innovació constant que ha permès al sector liderar el mercat internacional durant dècades.
-
Canvis estructurals recents: Un dels punts més rellevants va ser l’anàlisi de la transformació de l’estructura del clúster. S’ha observat una reducció dràstica del nombre d’empreses i una forta entrada de fons d’inversió externs. Aquesta concentració pot posar en risc l’essència col·laborativa del districte i augmentar les barreres d’entrada per a noves empreses locals.
- L’impacte territorial: El sector és vital per a Castelló, representant el 46% dels treballadors industrials de la província i el 28% del volum de negoci industrial. No obstant això, la nova estructura de propietat externa podria limitar el retorn del valor que el clúster genera cap al territori.
- Reptes de futur i descarbonització: La conferència va identificar quatre grans reptes: l’impacte ambiental, la contracció de la demanda global, la competència internacional (especialment de països com l’Índia) i la inestabilitat geopolítica. Es va posar especial èmfasi en la decarbonització, explorant alternatives com l’hidrogen verd i l’electrificació dels forns per complir amb els objectius de la UE per al 2030 i 2050.
- Estratègies i recomanacions: Per a garantir el futur del sector, es va proposar una “reclusterització”. Això inclou la creació de nous sub-clústers tecnològics i energètics, la diversificació cap a nous mercats aprofitant la tecnologia pròpia i una política industrial més proactiva que pose el territori al centre de les decisions.
La jornada va concloure amb un debat engrescador sobre la necessitat de redefinir la governança del clúster per a mantenir la competitivitat sense perdre les arrels que el van fer créixer. Des de la Càtedra de Model Econòmic, agraïm al professor Molina la seua expertesa i a tots els assistents la seua participació en aquesta reflexió estratègica sobre el nostre model productiu.
